Avui 8 de març, amb motiu del dia internacional de les dones treballadores, volem rendir un petit homenatge a totes les dones que, al llarg de la història, han lluitat per la construcció d’una societat més justa i igualitària.

Un homenatge a les treballadores tèxtils de la fàbrica Cotton de Nova York que, l’any 1908, moriren calcinades per defensar els seus drets laborals; a les 15.000 obreres que, mig segle més tard, marxaren per aquesta mateixa ciutat al crit de “pa i roses”; a les mineres, les camperoles, les maquiladores, les mestresses de casa i a totes aquelles dones que han fet de les seues vides un exercici de lluita contra una doble opressió: la de gènere i la de classe social.

Amb aquestes línies pretenem recordar a les innumerables protagonistes anònimes de la història que ens constitueix i, concretament, a les Jaqueteres de Benimaclet (València). Dones que, durant temps de postguerra, deixaren l’escola per a dedicar-se a cosir jaquetes. El seu era un treball a domicili, emmarcat dins de l’economia submergida i, per tant, sotmès a la precarietat derivada de la manca de regulació política, econòmica i social. Treball no sòls negat (“elles no treballaven”) sinó soterrat en la invisibilitat.

Moltes d’elles ens oferiren generosament les seues paraules i records i, a partir de les seues memòries, feren visible el seu protagonisme en el desenvolupament de la indústria tèxtil valenciana reivindicant el paper de les dones com a subjectes actius en l’esdevenir històric.

Que totes aquestes històries viscudes en femení ens recorden l’origen de la celebració del 8 de març i ens empenten a seguir construint un món més just.